Tel: 638 88 19 41

ARTICLES

01 gen 1970

Entrevista FEM DEO - Cristina Majó

Cristina Majó (Manresa, 1982) és llicenciada en ADE. Forma part d’una nissaga familiar dedicada a l’empresa que també té una finca ramadera a Olost, Reixagó, amb caps de bestiar vacum i porcí. És la quarta generació de la família que està a l’explotació, juntament també amb la quarta generació dels masovers. En total hi treballen nou persones. Amb la llet, van optar per valoritzar-la creant els seus propis formatges. Ara mateix és una de les formatgeries artesanes catalanes més valorades. Amb Cristina Majó continua el cicle d’entrevistes Fem DEO a dones d’empresa d’Osona i el Lluçanès.

Llegir més...
01 gen 1970

Entrevista FEM DEO - Marga Padrós

Marga Padrós és la cofundadora, juntament amb el seu marit, Sebastià López, d'Orlocat, una empresa nascuda fa 18 anys a Manlleu per oferir serveix elèctrics i de manteniment a la indústria. S'han especialitzat en instal·lacions i quadres elèctrics i un l'últim lustre han diversificat el negoci oferint una línia de serveis de robòtica.

Llegir més...
01 gen 1970

Entrevista FEM DEO - Silvia Codina

Juntament amb el seu cosí Lluís, Sílvia Codina (Tona, 1973) forma part de la tercera generació d’una empresa familiar que el seu avi va crear de zero. Ella va créixer en una casa que vivia a remolc de l’empresa, convivint i compartint taula amb xofers i veient com arribaven, marxaven i es carregaven els camions. Tot i estudiar Turisme i fer una incursió al sector de les agències de viatges, va acabar dedicant-se a un negoci familiar que el seu pare, Jacint Codina, i el seu entorn de confiança governaven amb mà de ferro. Els cosins Codina han heretat la capacitat de treball i la visió de negoci d’una empresa de 80 treballadors que gestionen amb noves eines i maneres de fer.

Llegir més...
01 gen 1970

Entrevista FEM DEO - Isabel Pujolasos

Entrevista a Isabel Pujolasos, CEO de Pujolasos, tercera generació d’aquesta torneria familiar de Sant Pere de Torelló amb 48 treballadors. Entrevista dins el marc del FEM DEO.


Llegir més...
08 jun 2023

Entrevista FEM DEO - Anna Font

“El meu pare diu que no, però ha sigut molt exigent amb mi. I jo també ho soc”
En el marc de les entrevistes del FEM DEO, el 9Nou entrevista a Anna Font, directora comercial de Grup Bon Preu.

Llegir més...
01 gen 1970

Entrevista FEM DEO - Lurdes Baulenas

“Cal sòl públic perquè es pugui accedir a l’habitatge a un preu raonable”
En el marc de les entrevistes del FEM DEO, el 9Nou entrevista a Lurdes Baulenas, consellera delegada de Construccions Ferrer, i expresidenta del Consell Empresarial d’Osona

Llegir més...
10 mar 2023

Entrevista FEM DEO - Txell Feu

Meritxell Feu (Vic, 1976) és la gerent d’Informàtica Feu (iFeu), una empresa familiar que l’any que ve farà 30 anys. Té 22 treballadors i el 2022 va facturar prop de 4,5 milions d’euros. Feu obre el cicle d’entrevistes a empresàries i directives que, durant el proper any, EL 9 NOU publicarà cada mes en el marc del programa Fem DEO, de la Cambra d’Osona, el Consell Empresarial d’Osona i Creacció, que té per objectiu potenciar el talent femení entre l’empresariat de la comarca.


Llegir més...
01 gen 1970

Converses d'Osona - Lurdes Baulenas amb Josep Arimany

Seguim amb una tercera entrevista amb un soci del Consell Empresarial d'Osona. En aquesta tercera edició parlem amb el Dr Arimany, President de la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS). Ens explicarà sobre el rellevant paper que té aquesta entitat en el bon transcurs de la comarca d'Osona en diferents àmbits com la recerca i la docència; així com nous reptes per aquests propers anys.


Llegir més...
01 gen 1970

La Farga: premi a les bones pràctiques en Formació Professional

La Farga YourCopperSolutions ha estat una de les dues empreses catalanes guardonades amb el premi FPCAT que atorga el Consell Català de Formació Professional. Un premi que reconeix les bones pràctiques i la contribució a la “construcció d’una formació professional de qualitat”.

En aquest cas, parlem amb Dani Pérez, Director de Cultura, Organització i Talent.

Com va sorgir la idea de crear aquest programa d'operari-coordinador amb CCOO?
A La Farga sempre hem cregut que la Sostenibilitat de la Companyia passa per crear un valor compartit sostingut en el temps amb les nostres col·laboradores i col·laboradors. Aquest vector ens compromet a aportar talent a un objectiu i ho traduïm des del primer moment que reclutem i incorporem talent amb la resposta a la següent pregunta: Què s’espera de tu? 

Al llarg dels anys la resposta ha anat canviant (penseu quantes revolucions, reconversions, etapes de crisi i bonança hem tingut en una empresa de més de 210 d’antiguitat), però sempre ha perdurat en el temps la recerca d’allò que creiem fermament, que és que l’actuació sobre tots els processos de treball ha de respondre al criteri de coneixement i proximitat d’allà “a on passen les coses”. D’acord amb els diferents sistemes d’excel·lència operacional que hem hagut d’implantar, les persones de camp han hagut de prendre decisions cada cop més qualificades.  

A la vegada, les persones treballadores també han anat evolucionant sobre què els dóna l’empresa per tenir el seu compromís. Hem passat des de la protecció, a l’estabilitat o el creixement.  

La 4a Revolució Industrial en la que estem immersos, fa que l’automatització i la robotització complementin el treball de les persones, en alguns casos fins i tot les substitueixen, l’individu utilitza la tecnologia abans fins i tot que arribi a l’empresa, les habilitats de resolució de problemes i anàlisi de dades es comencen a treballar a totes les esferes de la vida; en definitiva, el canvi cultural actual fa que el protagonisme del valor de les empreses estiguin en les persones i el seu coneixement. 

A La Farga, per a que això es pugui traduir en valor per a la Companyia i les persones que la integren, aquestes s’han d’empoderar capacitant-les amb fonaments tècnics –tecnològics però també de competències transversals.  

Els càrrecs intermitjos clàssics en el futur més proper perden protagonisme davant una línia d’especialistes cada cop més formada des de la formació reglada i cada cop més habituada i compromesa a gestionar millores i reptes en el seu dia a dia que els reverteixen en autonomia, control de la feina, estat emocional i autoestima. 


Quin ha estat el procés fins arribar a aquest programa de capacitació i creixement?
Hi va haver una primera etapa de descoberta de la necessitat, pel fet que el dia a dia no et permet pensar tan estratègicament com voldries. Però poc a poc te n'adones i et fan notar que teníem una oportunitat d'incrementar la competitivitat de la companyia a través de la productivitat de les persones treballadores. És així com arribem a que un augment de la qualificació ens farà assolir avantatges en temps, en qualitat, en estalvis de costos o en idees. Llavors entres en l'etapa de disseny.

El disseny va ser conformat a 3 bandes:  
1) L’àrea de recursos humans de la companyia: coordinació i detecció necessitats.
2) Àrees tècniques de la pròpia organització: detectant les necessitats més tècniques.
3) Agència de Desenvolupament econòmic de la comarca d’Osona Creacció: determinació programa competencial transversal.   
4) La Fundació Paco Puerto de CCOO: determinació programa tècnic.

A partir d'aquí s'inicia l'adequació d'espais, la integració amb tota la programació formativa de la companyia. L'accés a recursos propis i externs via bonificacions. La presentació del projecte a la RLT i el seu compromís de suport. La recerca dels primers candidats. L'adequació d'horaris i substitucions en el torn. El lligam amb l'itinerari de reconeixement i incentiu de la gent.

Ja veus, toques de tot. Així, des del 2016, La Farga ha executat un programa de capacitació i creixement dels seus especialistes de fàbrica amb el nom de “operari-coordinador: operacions, competències i processos bàsics de la indústria metal·lúrgica a La Farga”. 

Quines necessitats hi havia a la companyia per a fer-ho?
L’objectiu general es va definir com: "Incrementar el nivell competencial tècnic i transversal dels nostres especialistes per tal de tenir un coneixement més profund dels processos de fabricació i criteris bàsics en la gestió i resolució de reptes i/o incidències."

I, per altra banda, els objectius específics van ser: 
1) Que les persones especialistes tinguin coneixements per poder verificar, diagnosticar i suggerir a nivell d’usuari avançat de les màquines i instal·lacions 
2) Que les persones especialistes incrementin la seva competència en treball en equip, comunicació empàtica, organització i planificació, orientació a la qualitat i orientació al client/proveïdor extern i intern 
3) Identificar talent potencial d’assumir altres responsabilitats 
4) Certificació dels coneixements 
5) Valorització de l’ofici de les persones especialistes 
6) Generació  de compromís i confiança amb la Companyia 
7) Incrementar el prestigi dels nostres oficis. 
8) Concertació social 
9) Col·laboració àmbit públic-privat 
10) Estratègia de projecció a llarg terme 
11) Combinació formació teòrica i entorn laboral 


Creus que la formació professional és una formació necessària per la competitivitat de les empreses? Com s'hauria de posar en valor?
La formació professional, sobretot a través de la formació contínua, és un dels pilars de la productivitat i de la innovació de la companyia. No entendríem seguir al mateix nivell de competitivitat sense aquesta. Desitjaríem que la formació professional fos l'escollida per moltes de les persones que estan en el punt de decidir el seu futur professional.

Quina valoració en fa l'empresa de les 93 persones que han portat a terme aquest programa? I quina valoració en fan els propis operaris?
Després de 10 edicions del programa, cada any es fa Edició matí  i Edició tarda simultànies, i hi ha anys que hem pogut completar 4 edicions en el mateix, portem ja 93 persones formades sobre un col·lectiu total de 230. Actualment tenim a l’organització 48 operaris-coordinadors exercint com a tal.
S’ha suprimit a l’organització un nivell jeràrquic (encarregat de torn) i el programa esdevé l’estàndard per poder promocionar a l’organització.
Els alumnes que hi han participat estan molt satisfets amb una puntuació de 5 sobre 5. 

Com veus el mercat del coure arran del COVID? 
El covid ha portat a la reflexió social més intensa sobre els nostres models de consum, de respecte mediambiental i de progrés econòmic. El coure té l'avantatge de ser un metall noble 100% reciclable, el que el converteix en element clau per la sostenibilitat en la transmissió d'energia i conducció de fluïds. 

Podem haver arribat al punt a on els nostres trets essencials com la innovació, el compromís mediambiental o la sostenibilitat estan en boca de tothom i a on les nostres principals fortaleses com el reciclatge o la referència com a generadors de tecnologia es palpen ja en els diferents mercats. 

Llegir més...
09 mai 2021

Grup Gepork: nou centre logístic

Grup Gepork opera en el mercat de la veterinària des de l'any 1979. En un principi, l'empresa va iniciar la seva activitat en la inseminació artificial porcina, i en va ser introductora al mercat nacional.
La seva vocació per orientar-se en el servei al client va fer que s'especialitzés en dues unitats de negoci: GEPORK, orientada als animals de producció amb la inseminació artificial, la genètica porcina i la distribució de productes, i CENTAURO, dedicada a la distribució integral de productes per a hospitals, clíniques veterinàries i botigues especialitzades en animals de companyia.
L’any 2005, el resultat d'ampliar la gamma de serveis va portar a impulsar BIONET, empresa relacionada amb tres àrees principals de la bioseguretat: control de plagues, gestió de residus i laboratori d'anàlisi especialitzada.

Parlem amb Gemma Vivet, directora general, perquè ens expliqui la seva visió del món i del sector. 

Al 2020 inicieu la construcció d’un nou centre logístic diferencial a Gurb, en què consisteix?
Si, equipat amb tecnologia Exotec. És considerada una de les solucions tecnològiques més punteres del mercat, que consisteix en robots que funcionen de manera autònoma en la distribució, logística i mecanització dels processos que intervenen en la tasca de preparació i verificació de les comandes.

A banda de ser un magatzem innovador, què més pretén ser aquest nou centre logístic?
També vol unificar i concentrar físicament l’emmagatzematge de la gamma de productes presents al nostre catàleg de distribució, a més de permetre’ns seguir creixent.

I com ho heu aconseguit fer realitat?
El projecte se suma a l’aposta estratègica cap al procés de creixement nacional, que l’empresa va iniciar a principis d’aquest 2020 gràcies al canvi en el model de distribució. 
L’aposta s’ha fet possible amb l’ampliació de les àrees de mercat, la implementació de nous rols i la reestructuració de part de l’equip comercial.

Com ha afectat el COVID-19 al sector i en especial a vosaltres?
Tot i que l’impacte de la pandèmia no ha estat especialment delicat per a la indústria veterinària, el Coronavirus ha suposat un repte pel sector de la distribució mundial.
En el cas de Grup Gepork, la COVID-19 ha arribat amb l’oportunitat de seguir treballant i adaptant els serveis a les necessitats dels clients. I no oblidem que tant la veterinària com la distribució són sectors essencial i, per tant, no hem hagut de parar mai.
Però si que ens ha calgut adaptar-nos al treball en remot, a la flexibilitat horària i a les jornades que fomentin la conciliació.

Quins altres reptes us heu plantejat aquest darrer any?
Aquest inici de 2021 hem aprovat un Pla d’Igualtat amb un pla d’acció pels propers 4 anys i que gràcies a un rigurós treball de tot l’equip ha de permetre implementar un entorn de treball amb les mateixes condicions i oportunitats per a tothom.
A dia d’avui, el 55% de la plantilla i el 68% de l’equip directiu està format per dones.

PERFIL
Grup Gepork opera al mercat de la veterinària des del 1979. Actualment factura 66,6 M€ i compta amb un equip humà de 172 persones.
La nostra principal zona d'actuació és l’àmbit nacional. A banda, pel que fa a la comercialització de dosis de semen, exportem a diversos països d’Amèrica del Sud i el Sud-Est Asiàtic.

Llegir més...
Página: < 12 3 4 > 

Contacta amb nosaltres

* Tots els camps son obligatoris

calcula el resultat de la operació i demostra que ets humà

4+2=
Resultat:

Situació

Contacte

Edifici "El Sucre", C/ Historiador Ramon d'Abadal i Vinyals, número 5, primera planta. 08500 Vic. Tel: 638 88 19 41.

cedosona@cedosona.org

Política de cookies

Avís legal

Comparteix el contingut