El Club professional de Recursos Humans del Consell Empresarial d’Osona (CEDO)  va celebrar el passat 26 de juny una nova sessió al voltant de la Reforma Laboral. El Bufet Buixaderas ens va delectar amb les seves experiències sobre els canvis en la legislació laboral que van “revolucionar” el panorama legal fa poc més d’un any.

Al Jordi i al Joan Buixaderas els vam recordar que quan ens van explicar en els seus inicis la reforma els vam dir que tindrien molta feina... La setmana passada no ens ho van negar. En un ambient distès, van començar a desgranar els diferents capítols de la norma per arribar a les següents conclusions:

Respecte a la contractació, continua la por a la contractació indefinida i els nous contractes no ofereixen les garanties que l’empleador voldria. Per tant, es manté la dualitat del mercat de treball.

Davant l’evidència de l’abaratiment dels acomiadaments individuals i col·lectius (el cost mig de l’acomiadament per treballador ha baixat un 23%), els ERO de suspensió temporal són 10 vegades més utilitzats que els d’extinció. És per això que es demostra que les empreses esgoten totes les vies abans d’extingir contractes. D’altra banda, els acomiadaments es fan amb més seguretat jurídica, doncs les condicions objectives de les mateixes s’han concretat molt més, cosa que permet tan la defensa de l’acomiadat com la lluita contra el frau de qui abusa.

Respecte a la mobilitat i modificació de les condicions de treball i, en línia a l’anterior punt, les empreses veuen en aquestes reformes eines pràctiques de flexibilitat interna que són alternativa als dramàtics acomiadaments o a la suspensió de contractes o reduccions de jornada. Aquesta és, segons els experts, l’eina que dona resposta a la impossibilitat de devaluar la moneda: la reducció salarial.

Finalment, en relació a la negociació col·lectiva, ara en boca de tots per la desaparició de la ultractivitat dels convenis, existeix gran confusió respecte a les condicions laborals que afecten els sectors en negociació i no està clar que pugui ser un arma patronal de cara a la mateixa negociació. D’altra banda, el marc regulador en favor dels convenis d’empresa no s’està portant a la pràctica a la realitat (aquests convenis s’han reduït a la meitat des del 2009).

Arribats aquí, no podem dir que els objectius ambiciosos de la pròpia llei s’estiguin acomplint: afavorir l’ocupabilitat, fomentar la contractació indefinida  i reduir la dualitat laboral. No obstant, sembla com a mínim pretensiós que una llei pugui donar la volta a un cicle tan recessiu com el que vivim. Té més rigor el que pugui suavitzar-lo  i això es pot dir que sí s’està observant a través de la proliferació de mesures com les de flexibilitat interna.

Article publicat a Osona.com