A l’última sessió del club professional de RRHH d’Osona i El Ripollès vam descobrir algunes de les claus de l’èxit de les persones a les organitzacions. D’una manera senzilla i planera, Marta Colomer i Camon, experta en consultoria social, ens va apropar al món de les competències. I és que, qui no ha tingut un company amb un currículum brillant i que no se n’ha sortit a la nostra feina?

Va ser David McClelland, expert en motivació dels Estats Units, qui als anys 60 va realitzar un estudi orientat a detectar les característiques presents en les persones a seleccionar, característiques que podrien predir l’èxit del seu rendiment laboral. Es va agafar un grup de persones considerades d’excel·lent rendiment, i va comprovar que “fer-ho bé en el lloc de treball” està més lligat a característiques pròpies de la persona, a les competències, que a aspectes com coneixements o habilitats, criteris utilitzats tradicionalment com a principals factors de selecció, amb altres com la biografia i l’experiència.

La Marta ens va explicar més encara. Ens va dir que les competències són observables, abans i tot que la persona s’incorpori a treballar al nostre costat. I això que sembla tan intuïtiu per implantar, ens va donar evidències que no ho és tant. Encara hi ha empreses que fan les seves tries per currículum però, a l’hora de la veritat, promocionen o, llastimosament, acomiaden per les competències... I dic jo, com és que no es fa al revés?

En la meva opinió, les empreses encara no tenen integrada a la seva estratègia la importància capital del factor humà. No se li dona rellevància, no se li aboquen recursos en forma de temps i diners i es fa allò fàcil que és seleccionar el millor currículum. No s’adonen que a llarg terme, el cost d’aquest procés serà significativament superior a seleccionar per competències.

Si em permeteu, i per lligar-ho amb tendències molt més avançades, ara mateix les empreses s’haurien de preocupar per l’excel·lència. Aquesta, lligada a l’actuació exitosa de les persones en l’organització, ens diu que els individus que actuen sols en els seus llocs de feina mai no podran arribar a contribuir a l’èxit organitzatiu. I és que els èxits ja només s’aconsegueixen en la interacció de les persones, i és el talent aquell que millor defineix el rol que qualsevol juga, de manera natural, en un equip. El talent ja no és un requisit d’entrada que posa l’empresa, com així ho és la competència, el talent és una preferència del treballador. Per a l’organització, en canvi, és un deure descubrir-lo, evolucionar-lo i aportar-lo a un determinat objectiu.

Us pot sonar a somni… i tant! Només així lligarem el que som ara, amb el que volem ser!