Gràcies al Club FEM EMPRESA vam comptar amb la presència de Jaume Alsina, CEO d'Encofrats Alsina.

• Entrar a l'empresa familiar segurament va ser una de les decisions més difícils però em va atraure el projecte, el poder començar una cosa nova.
• El primer que vam fer per donar credibilitat al projecte d'internacionalització era verbalitzar-lo, fer-lo visible a ulls de tothom.
• Si tens pressa no vagis a l'aventura d'internacionalitzar, i si tens necessitat tampoc ho facis perquè serà llençar els diners. Cal anar poc a poc ja que no serveix de res replicar el model que tenim aquí. 
• La filosofia de l'empresa familiar és un punt a favor en aquesta estratègia ja que sabem esperar i trobar el punt de maduresa dels projectes.
• Quan vas als països cal anar-hi sense prejudicis. La part macroeconòmica i els excels ho aguanten tot, però quan trepitges la realitat es veuen les coses molt diferents. "Quan arribes a un país et sents com una start-up... ningú t'espera ni et necessita"; així doncs, cal ser pacients, escoltar el que et diu l'entorn, treure'n conclusions, tornar a escoltar per treure'n més conclusions... Cal ser humils i tenir respecte de cada país.
• "A mi em va anar molt bé escoltar a tots aquells que havien internacionalitzat". Tot allò que diuen que pot passar, passa i cal ser-ne conscients. Paciència i saber que és un projecte a llarg termini.
• També et permet crear un equip de gent compromesa, il·lusionada i que te ganes d'aquesta experiència. És important que l'equip estigui motivat i és clau que la internacionalització sigui part també del seu repte personal.
• Internacionalitzar és un canvi cultural de tota la companyia, no només d'un departament. És necessari desenvolupar quadres de comandaments diferents per cada país i segurament haurem d'analitzar indicadors que a la companyia matriu ja no apliquem però que en nous mercats son necessaris.
• Triar entre un país o un altre per establir-se va ser fruit de l'equilibri entre continents; però també d'aprofitar oportunitats de cada lloc.
• Has d'estar entre els top 3 per a ser rellevant, sinó no existeixes. Aquí recau la importància de disposar de producte en un temps curt de resposta, necessitant un desenvolupament local a cada àrea.
• "És millor ensopegar 2 cops i ràpid que no ensopegar i al cap de 2 anys fer-ho" Els problemes quan abans millor i ens han de permetre corregir. Importància que tot l'equip aprengui que es pot equivocar, que l'error és fruit de l'aprenentatge i que amagar-ho ens perjudica a tots.
• Com establir-se a cada país és qüestió que no podem uniformitzar. Cada territori demana coses diferents. L'operativa de partenariat ha d'anar lligada a la cultura de cada país. "Nosaltres ho hem provat tot i alguns han funcionat i d'altres no". La clau també és no voler imposar la nostra cultura i manera de treballar, cal confiança amb cada país i saber adaptar-se a les seves formes de treballar.
• La gestió de tot l'equip humà és molt important; però ho resumiria en una estratègia de fidelització, en generar orgull de pertinença i en cuidar les persones. També visitar cada seu un cop a l'any, rellevant per a poder escoltar i fer-li saber que formen part d'un tot.
• Internacionalitzar també és saber dir prou a un projecte creat. Quan un país no dona els resultats esperats cal saber tancar-lo i això s'ha de fer a través d'uns paràmetres establerts i objectius. Per això també és important dibuixar escenaris, encara que no succeeixin, ajuden a prendre decisions i actuar en cas de necessitat.